La justícia té un preu

Tot i que la intenció d'aquest bloc és reflectir-hi faltes d'ortografia, errades lèxiques com la que he vist avui en una gran superfície mereixen ser-hi presents.

En aquest món tot i tothom té un preu. Això diuen. Si parlem de persones pensem en suborns, però avui m'he trobat amb una conseqüència inesperada de la crisi econòmica: professionals del dret que han arribat a certa edat i que s'han de vendre perquè o bé s'han quedat sense feina o bé perquè no arriben a finals de mes. Ah, i es venen a pes.

Els cotxes són sords

Diuen que un cotxe hauria de fer poc soroll, però en a vegades els posen a la venda amb alguna S de més.

Trencar massa la C

Recórrer els carrers i mirar pissarres de bars i restaurants em fa trobar una falta darrere l'altra. En aquest cas, algú no ha recordat que davant E escrivim C i no Ç.

A vegades l'herba no creix

No sé si és que no les reguen gaire, però en alguns restaurants les herbes no creixen prou, ja que les acaben escrivint amb V.

 

Per cert, que en alguns els musclos no s'obren prou, perquè els escriuen amb dues U.

Hem de suposar que la direcció de l'accent a bacallà és un accident, així com la conjunció y i l'ús en singular de la paraula postres.

Retallem la B

En català moVem les coses, però, per una simple qüestió de pseudoderivació, ens moBililitzem, usem el mòBil o canviem el moBiliari de casa. Com a mínim, la majoria...

 

Gairebé m'ennuego

Quan vaig veure el cartell em van marxar les ganes d'esmorzar, amb aquesta ç tan ben col·locada. (Per sort, els responsables del local ja l'han corregida. No m'he fixat, però, si havien obert l'accent del cafè.)

Donem ordres als ordes

 Al diari El Punt Avui d'avui han confòs les ordres amb els ordes.